Energia de Gibbs

L'energia de Gibbs, també anomenada energia lliure de Gibbs i funció de Gibbs,[1] és una funció d'estat, simbolitzada per , que dona la condició d'equilibri i d'espontaneïtat per una reacció química i que està definida per la combinació de funcions d'estat:

on:

  • és l'energia interna d'un sistema, mesurada en joules, J.
  • és la pressió que exerceix sistema, mesurada en pascals, Pa.
  • és el volum que ocupa sistema, mesurat en metres cúbics, m³.
  • és la temperatura que té el sistema mesurada en kèlvins, K
  • és l'entropia del sistema mesurada en J/K
  • és l'entalpia del sistema mesurada en joules, J.[2]

Fou proposta a finals del segle xix pel físic i matemàtic estatunidenc J. Willard Gibbs. És una propietat extensiva, és a dir depèn de la quantitat de matèria, i la seva variació representa el màxim treball químic útil sota temperatura constant i pressió constant (a part del treball realitzat contra l'atmosfera o treball d'expansió), per tant està relacionada amb la formació d'enllaços químics i amb la creació de partícules.

  1. «Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana». [Consulta: 26 maig 2021].
  2. Rodríguez Renuncio, Juan Antonio. Termodinámica química. 2a. ed. Madrid: Síntesis, 2000. ISBN 84-7738-581-5. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne